EVOLUCIÓ DEL JAZZ
Swing anys 30
La crisis economica que pateix el 1929 a America i dura fins 1934, marcan la segona migració, marxen a Nova York. A Canses, Nova York es desembolupa un estil que es diu riff, frases curtes de pregunta i resposta. El pianista Count Basie troba un estil personal del riff a la seva orquesta important on actuaran figures com Billy Holiday o Lester Youn. El 1935 America surt de la crisis i la música que es necesita en aquests moments sera més comercial. Apareix aixì el nou estil swing, el rei del swing sera el clarinetista Benny Goodman, un home blanc, el primer que desafia la segregació racial integrant en les seves orquestes a musics de color. En l'epoca de les big bandn, és una bocació de més de 15 musics on predomina el vent metall i vent fusta en la secció melodica. A la secció ritmica trovem piano, guitarra, contrabaix i bateria utilitzen l'estil riff. Pulsació marcada en el temps feble. Necesitat de director. Es pert l'improvitcació.
Benny Goodman's
Why Don't You Do Right?
Cool i Third stream anys 50
Cool vol dir fresc, dessapassionat, sense vubratos ni expressions emotives de cap mena. La pulsació és totalment mecànica. No és un música ballable ni fàcil d'escoltar com el swing.
El third stream és un moviment d'aproximació a la música contemporània europea. La composició passa per damunt de la intepretació (idea totalment oposada al jazz tradicional basat en la improvisació)
Be-bop anys 40
Als anys 40 és l'epoca del Bi-bop, la crisis que serveix la segona guerra mundial fa que les grans orquestes desapareguin, es transformin en grups més reduits, son els combos. Com les grans rebuts del swing compercial apareix a la decada dels 40 el moviment anomenat Bi-Bop que busca noves sonoritats i noves armonies amb bi-bop el jazz es converteix en una musica per escoltar sense cap posibilitat de ser ballada. Els seus indicadors son els sacsofonista Charly Parker, trompetista Bizly Gihsper i bateria keny Clear.
The Andrews Sisters
Boogie Woogie Bugle Boy
Free Jazz anys 60
és una tendència que neix als anys 60 i és un estil que dóna màxima llibertat als músics per improvisar. Sovint les peces consisteixen en una improvisació contínua sobre uns pocs elements bàsics.
Aquest moviment és l'expressió musical més radical dels moviments dels negres americans i suposa un alliberament davant dels convencionalismes imposats per la música blanca d'orígen europeu.
Fusió anys 70
Durant els anys 60 hi ha intents de renovar el jazz incorporant-hi elements principalment de la música brasilera, la llatinoamericana i el rock (jazz-rock). A Aquest nou estil se'l coneix per fusió.